31 de gener de 2012

Sarments de planta mula amorgonats


Cep de Planta mula
         Avui trobem al Perea fent un planter de vinya autòctona. Els ceps que hi te comencen a envellir i convé anar renovant si vol tenir bona collita en el futur. És per això que ha decidit reproduir les plantes mitjançant esqueixos. Com que ara a Gener havia d'esporgar, aprofita i tria els sarments més lluïts per a l'ocasió. En un racó de terra blanca de la canyà, cava una dotzena de clots. El Perea, amb el seu elegant valencià aprés en els anys de1950, quan va venir al poble des d'Albatera, ens va explicant la faena:

Sarment
       "Aquí estic amorgonant sarments, com me va ensenyà mun pare. Este matí he estat esporgant la vinya, que ara està morta, i així aprofite alguns sarments pa morgons. Mun pare es tallava sempre en la mimba de la lluna, después de Nâl. Mun pare dia que es clots pa's morgons havia que fe-los estrets, casi com una regata i fe-los mirant a mig dia. Ara que tenim el clot fet, gitem dos pams del sarment baix terra. Aboquem la terra, però no de la que hem sacat en l'aixâ, sinò de la que ha-hi per baix des soses des costats, que te brossa i fem: aquí tot és terra marga i això no és bò. Es ulls del sarment es deixem mirant pa fòra, pa'l cel.
Gitant el sarment
Deixem un pam fòra de terra i tallem de gaidó per dalt del nyuc, pel mig de la canya, aixina si se podrix no li fa mal al nyuc que és per ahon borrarà el morgó. Ara busquem un cantal i el posem aquí, apegat, fent força, pa que'l sarment estiga dret. Incà que convé deixà la terra xafà per baix, per damunt li deixem terra molla i fem un cavalló com l'aixà de alt pa un guaret(escocell), pa que en ploure, l’aigua, dormga en la mata. 
I astò (aquesta forma de plantar) li diem també amorgonà perquè és com amorgonà un jasminé, incà que la rama estiga tallâ de la mare. També se planten d'estaca es figueres o es oliveres, però en conte de gità la rameta, es posem dretes, i això no és amorgonà. Si no plàntec astò, se morirà la planta mula. Denans tots tenien planta mula i raïm negre del poble. Ara vas a busca-ne as vivés i no en trobes. I aquí, que ha-hi bona saó, deixe uns sarments per si en ixen fallats, això sempre hu fea mun pare".
            Si tot va be, en quatre anys, el Perea tindrà una mica més de raïm del país per a poder seguir bevent vi de collité. Ell se'l planta, ell se'l cull, ell se'l pisa i ell se'l beu. Val a dir que és un dels poquets que encara manté la tradició vinícola autosuficient i amb espècies heretades dels antius. Salut!

2 comentaris:

  1. Xé Josep!!!, m'hi ha agradat molt trobar-te bucejant per la web. Tens un blog d'alló més interessant. He estat moltes vegades tractant de contactar amb tú sense èxit.
    També tinc un blog per si fos del teu interés. A la volta seguix amb el treball de la flora d'Alacant (www.floradealicante.es). Ja saps açó no acaba mai.
    Espere poder contactar amb tu d'algun altra manera.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Enric, en primer llloc disculpes, feia dies que no entrava. Quina alegria, quan de temps... Gràcies pels teus elogis. Jo també fa ara un any vaig descobrir casualment els teus magnífics treballs de flora, fotografia i muntanya. També t'he trobat amb enllaços d'altres pàgines del poble. A vore si ens veiem. Jo segueix per aquí dalt, fent arrels i família.
      Salut amic.

      Suprimeix