21 de maig del 2011

Els molins del Canastell

Sembla mentida però a Crevillent encara romanen algunes construccions anteriors al segle XX. Això sí per veure-les caldrà que isquem fins la perifèria. Es tracta de tres vells molins d’aigua que malgrat els temps de voracitat immobiliària que vivim encara resisteixen al seu siti ancestral de la partida del Canastell. L'evolució històrica d'aquests edificis encara està per esclarir, però tot fa la impressió que nasqueren a l'edat MItjana. En el segle XVI se citen ja un parell de molins en aquest mateix lloc, llavors conegut com la Talla. En aquella època la població majoritària a la vila era morisca, es a dir, moros batejats, descendents dels primitius sarraïns. Serien, doncs, obrers musulmans qui posarien les primeres pedres d'aquests enginys.  En els seus dies es van conéixer com Molí de Dalt i Molí de Baix. Un tercer molí, es va bastir al tombant del segle XVII, potser intercalat entre els dos anteriors, d'ahí el seu nom: Molí d'Enmig. La costera de més de quinze metres de desnivell on es van implantar esdevenia particularmente adient per obtenir la força que impeliria les moles.
Els molins, com totes les obres hidràuliques subjectes a humitats i us continuat van ser objecte de moltíssimes reformes i millores. Avui el que podem contemplar són básicament els conductes de l'aigua i els cups, un d'ell, el que fita amb l'Hort del tio (Al)Zira, particularment espectacular amb les seues fileres de carreus de metre i mig de llargària.

Pel que fa als casals dels moliners, els mecanismes i ferramentes, les quadres i construccions anexes, aquests han gairebé desaparegut. La indústria de la mòlta tenia un vocabulari propi. Per sort els noms de certes peces i parts dels molins crevillentins van ser arreplegats pels lingüístiques que confeccionaren el Diccionari Català-Valencià-Balear. Gràcies als moliners locals el català s'ha enriquit amb paraules com: cacau, morrera o rodet. Concatenats, els venerables molins que van donar nom a la contornada van moldre forment i civada fins les acaballes del segle XIX, moment en el que van començar uns d'altres més eficicients i que jugaven amb una posició més privilegiada a tocar el brollador de la Font Antiga. Parle dels efímers molins del Prao i Morales o del Carafal. També els moderns Molins dels Magro, subsidiaris de l'aigua nova de la Cata, contribuiren al seu abandó.
Al capdavall, ni els uns ni els altres van resistir l'arribada d'una nova i poderosa força que seria el motor de la industrialització: l'electricitat.


8 comentaris:

  1. I el molí de la Talla es deia així perquè la quantitat d'aigua que hi passava era "una talla"? Això de "talla d'aigua" és encara molt habitual entre els regants del Camp d'Elx.

    Enhorabona pel blog mestre!

    ResponElimina
  2. Ja t'he dit que he sentit molt "talla d'aigua" a Elx. Tan sols ho he trobat documentat, però, en Gaspar Jaén i Urban quan parla del rec dels horts de palmeres d'Elx. De fet, "talla" en aquest sentit no ha estat arreplegat al DCVB. "Abet" és una de les séquies medievals d'Elx.

    "I aleshores sí que venia una bona talla per la caixa d’Abet que omplia tot d’una les séquies de l’hort."

    Segurament, hi naixeria una bona talla d'aigua per allà dalt. Ja seguiràs tu la pista.

    Et pose la referència:

    http://www.uv.es/metode/numero35/36_35.html

    Joan-Carles

    ResponElimina
  3. Benvolgut Joan Carles, com saps Elx és un barri de Crevillent i totes dues viles alhora carrers de Barcelona. Compartim mots, llinatges i història. "Talla", quina paraula més bonica! Una talla d'aigua diuen a Crevillent, que parlen el català il·licità-Oriolà del segle XVII. I sí, no hi ha referències al diccionaris... En un primer estudi de topònims medievals que vaig fer parlava d'una etimologia àrab tayya que vol dir torrent o aqüeducte. No obstant, vaig comprovar que a la partida de la Talla (Tayla) de Crevillent el que hi havia era una gran terrera i pedrera i curiosament vaig trobar a l'entrada TALL deL DCVB el següent comentari: Lloc on es talla el terreny per extreure'n peces de pedra; cast. cantera. Posqués fer tallar pedra en los talls de la ciutat, Ardits, i, 336 (a. 1436). An P. Lobet mestre de cases, per preu de un troç de tayll lo qual la Ciutat comprà d'ell a obs de la obra dels murs de la Ciutat..., lo qual tayll és en lo loch appellat lo Taylla de la Rocha de Munt Juych, doc. a. 1357. De moment doncs caldrà diferenciar el sentit de Talla com cabdal de la Talla com pedrera, aquest darrer mot català.
    Per cert, les moles dels molins il·licitans i crevillentins els portaven en vaixells des de Montjuïc, a la nostra capital, on hi havia pedreres molt anomenades

    ResponElimina
  4. Mallancó del peu de la serra:

    M'agrada molt aquesta informació teua. Que sàpigues que presente el meu llibre d'assaig "Des del Rovellet de l'Ou d'Elx" Voliana Edicions, Argentona (el Maresme) el 8 de juny a les 20.15h (si no hi ha canvi) a la llibreria Ali-i-Truc d'Elx.

    La presentació la fa Jeroni Soler. Una visió de la catalanitat lingüística i cultural dels valencians extremo-meridionals feta des d'Elx "i roals de la reor". Crec que són 214 pàgines.

    Ara, el mot més habitual a l'Extrem Sud és, sens dubte, "pedrera": la Pedrera a Monòver o l'embassament de la Pedrera a l'Horta d'Oriola. Aquesta "talla" toponímica per pedrera a Crevillent seria una petit tresor aïllat. Dió! (dic jo!) Els molins eren de vent o d'aigua? I necessitaven un fil d'aigua o una talla per a fer rodar les moles barcelonines? Em tens mig convençut perquè no conec aquella contornada de prop. ;-)

    Això sí un penya-segat ha segut sempre en el crevillentí occidental que parlem a la banda elxana: un tallat! Que això ho he sentit jo molt entre la parentel·la del poble i de defora denans i demprés dels meus temps. Ara, ens ha pegat per dir-li "tallat" al que demanem al bar si li vesses unes gotetes-i-llet. Jo faria com els italians que li diuen "machiato" o semblant quan a Elx encara és viu el verb "macar". O si vols "un sullaet" que també queda la mar de fi...

    Ara, un tall, amb significats diversos, deu ser força viu a tota la comarca que jo anomene Camp d'Elx i uns altres Baix Vinalopó. Un tall de pernil o qualsevol altre.

    He enviat l'adreça del teu blog a una 'otzena d'amics. De moment m'ha fet cas en Toni Pont Sifre, un tarbener que viu a l'Altet des de que tenia 14 anys i que té uns blogs molt entretenguts. Anàrem, na Lídia i jo, amb ell i sa muller a Tàrbena fa una setmana.

    Sabies que els llauradors elxans són dels pocs valencians que encara conserven "força"? Es diu, "en tinc força d'olives en la gerra".

    Tu en tenir un crevillentinisme m'ho dius perquè això dels "granyons" és també crevillentí occidental de tota la vida i m'ha arribat a oreig (a oreo) que escampeu que la cosa s'acaba al barranc de Barbassena. Una altra cosa que no es cuine gens a l'hora d'ara.

    I això va també per un altre crevillentí, en Xama, que diu que ànnera i gabre són crevillentinismes orientals com si els pardals no sobrevolaren tota l'Albufera d'Elx. Els de llevant ho diem també així que jo ho sé des de que era xequico i estava més amanyacorrat que ara. ;-)

    Ànim mestre!

    Salut i seguirem,

    Joan-Carles

    ResponElimina
  5. Xe, Joan-Carles, pareixes del Camp d'Elx, que això de l'ànnera-gabre ho dic perquè Elx és part de Crevillent, i seria una mena de recurs pleonàstic fer-vos també anomenada, hihihi ;). A vore si puc acoî a la presentació del teu llibre també, que de ben segur que és un goig. Salut tabaler de Crevillent

    ResponElimina
  6. Que semble del Camp d'Elx? Què volies? Si fa vint-i-cinc anys que me casí en la Lídia, deforera i baiera de la soca-i-raïl i m'ha tocat fer herba i arreplegar brossa entre altres coses del llegó. llegona i fesseta.

    Si tot el món sap que Elx era regit per una quadrella i moros crevillentins al segle XVII i enans i que en anar-se'n anaren uns d'aquí de la vila a repoblar tot allò.

    Bé anem dret al gra. Tu acoïx i que acoïxca també l'amo el bloc que mos dóna acol·loc a tu i a mi: en Josep Menargues, crevillentí il·lustre. Com diem encara els vells elxans: "sap més que Al-Shafra" que era un moro sabut molt resabut que habitava prop a Matola en una faeneta en vistes a l'albufera.

    També he de conviar uns crevillentins de renom a vore si s'animen a venir. En 'cabant mos reunim p'a fê-mos un vinet. Jo ja estic guardant tot el pa ressequit p'a torrâ-lo si pot ser-ho en bacallar o com díeu en crevillentí oriental "abaejo"...
    Salut mestre i Visca la Terra, la Serra i les Covetes de Crevillent!

    Joan-Carles

    ResponElimina
  7. Vicent-Josep i jo anirem segur, si no passa res, i a vore si el Menargues s'anima i no li fa perea baixar des de Biar. A vore, també, si puc arreplegar a més crevillentins. Salut, mestre

    ResponElimina
  8. A més vore! Que diuen pel roal de la Baia...

    ResponElimina