La bacora o albacora és, potser, el més
delicat i fugaç fruit de la Mediterrània. Trobe que és el millor
regal de l'estiu, juntament amb el meló d'aigua. Sense entrar en races i tipus
de figueres, a Crevillent qui menja albacores, fa servir un riquíssim repertori de noms i conceptes que descriuen el fruit, les accions i les
experiències del consumidor. Heus ací una tria:
A la fresca: Des de les 5 fins les 8 del matí. Horari ideal per collir les albacores
que s'han refredat amb el “roxïo” de la nit. Als mesos de juny i juliol molta
gent del camp trenca el dejú menjant albacores, d'empeus, i rematant la faena
amb un gotet d'aiguardent.
Primerenca: Albacora que maura a mitjans del mes de maig.
Clevill: Els
clivells verticals que presenten les bacores en la seua pell són el principal
indicatiu de la maduresa del fruit. A Crevillent, les proverbials albacores
“clevillaes” són la quinta essència del mes de juny.
Entrega: Es diu de
la molla de la bacora que presenta les millores qualitats comestibles. Hi ha
gent que les menja sense pelar: “en pell i tot”.
Pansia: Bancora
massa madura i seca.
Macoca: Les
macoques. són les bacores pansies. Són
tan poc estimades que ni tan sols es reserven als animals domèstics. “Macoca” a
Crevillent és sinònim de poc valor,
justament el contrari que les figues madures.
Macâ: Bacora danyada
al caure-li a terra al collidor. També són les albacores que han patit un
amuntegament a la cistella. La fragilitat d'aquest fruit aconsella a
col·locar-los ordenadament formant petites piles de només un parell o tres
d'altures. Les albacores “macaes” se solen rebujar.
Escaldufâ: Bacora
calenta, blanosa i tova a causa de la calor estival. Bacora collida en les
hores centrals del dia.
Cucâ: Bacora afectada
pels cucs que s'alimenten de la seua molla.
Santjoanera: Bacora collida al voltant de la festivitat de Sant Joan. Són les bacores
més apreciades i amb més càrrega simbòlica. Són com els torrons al Nadal.
Tardana: Bacora de
juliol, de la última collita.
Foc: Mena de pudrició
que es fa a l'interior de la bacora. Hom creu que es efecte dels atacs dels
cucs. Hom creu també que produeix inflamacions en la boca i llavis de qui la
menja.
Llet d'albacora: Substància blanca que segrega la figuera a través de les ferides de les
fulles i peduncle de la bacora, sobretot quan està verda. S'ha d'anar amb
compte amb la llet de figuera. Aquesta llet ha estat la responsable de
múltiples inflamacions dels xiquets de la postguerra, que, famolencs, collien
les bacores abans d'hora. Fa unes dècades, havien molts adolescents que, es
desafiaven a untar-se el gland amb llet d'albacora, per provocar-se un
engrandiment del penis. No cal ni dir com patien els agosarats que s'aplicaven
la dita llet.
Pàmpol: Grans
fulles de la figuera que es posen en el fondo i a sobre de la cistella per
protegir els fruits de la calor i els insectes.
Cestella: Tradicionalment
les albacores es regalaven. Qui tenia collita li venia de gust obsequiar a la
família o el veïnat amb una cistella. Encara enguany he sentit: “Òh, quin
disgust! En la mala collita que hem tengut, no he pogut dona-li una cestella
d'albacores a la Vicenta”
Estiva: Cabàs
molt gran d'espart. Normalment es diu que hi ha una estiva o estives d'albocores
per referir-se a l'abundant collita que romàn a la figuera.
Solâ: Derivat de sòl.
A Crevillent diem que hi ha una solà d'albacores, quan aquestes, pansies i
cucades, són ja a terra a mercé dels animals.
Núvol propi de la tardor i primavera, del tipus cumulonimbus caracteritzat pel seu gran desenvolupament vertical. Normalment porta associades grans quantitats d'aigua i rellamps. 
Nota: Vid al DCVB "Torrurol". La seua etimologia potser estiga relacionada amb "torre"
