31 d’agost de 2014

Panderoles


Si la guixarra és l’insecte més percebut de l’estiu mentre el sol està en el cel, quan cau la foscor, la panderola és el més popular. Les panderoles les veiem als carrers, prop de canals i clavegueres, però també en patis i cuines de les cases. Qui no se n’ha trobat una passejan-se pel fogaril? Qui no ha sentit el fort esclafit que fan en ser xafades per una sabata?
Panderola negra
Per panderola a Crevillent en coneixem dues, la panderola negra autòctona –Blatta orientalis, i la panderola roja americana Periplaneta americana. La primera, que molta gent anomena cucaraxa, o de forma equivocada escaravat, ha practicament desparegut del nostre terme, desplaçada per l’agressiva espècie americana, de gran tamany i amb capacitat de volar. En temps passats, durant les tropicals nits de juliol, els nostres pares i avis 
Panderola roja
havien de suportar l’arrogant presència de les panderoles. 
Aquests inteligents insectes vivien en pous cegos i femers i en veure que s’apagava el cresol i callaven les veus, eixien dels seus caus per cercar que menjar. L’únic verí que existia en aquells dies, el Flit, ben poca efectivitat tenia amb tan resistents bestioles. Els nostres vells expliquen que:  
“En es coves en havien a manaes, en es llocs a on havia frescó allí s’amagaven. En havien tantes de panderoles que fugint se te clavaven pes camals. En es cases en havien en es brocals des pous. Es mataven a espardenyaes, a graneraes, en un sac, com poïem…”

Cap comentari:

Publica un comentari