Vocabulari de Crevillent (21)

VINÇÓ
[m.]

Fibló, agulló d'insecte o mossegada d'altra bestiola.


Exemple: "Incâ tinc el vinçó de l'abella que me va picà l'atre dia fincat al muscle"





Nota: Epèntesi de "fiçó" amb confusió de "f" per "v".

Vocabulari de Crevillent (20)

TOSCA
[f.]

|| 1. Substància calcària, resultat de la dissolució i descomposició del carbonat de calç dins les aigües que contenen anhídrid carbònic, i que es diposita i resta adherida a les parets de les canonades, recipients o altres llocs amb què les dites aigües estan en contacte.

Tosca als genolls

|| 2. Pedra volcànica esponjosa molt lleugera que s'usava per escurar les olles, paelles, etc. També es diu de les roques travertíniques que s'utilitzaven per a fer arcades, ja que eren fàcils de tallar i no pesaven gens.
|| 3. Crosta calcària que es desenvolupa en els terrenys argilosos quaternaris semiàrids.

Tosca formant un marge

|| 4. Crosta seca de brutícia i pell morta que apareix principalment en colzes, genolls, garrons i talons.
|| 5. Substància calcària que s'incrusta a l'esmalt de les dents. 

Exemples: 1. A vore qui escura la séquia: està plena-i-tosca. 2. En es castells se veuen moltes voltes fetes de tosca. 3. Es cases de Carrús, aquí n'Elx, estan totes fetes de tosca. 4. Vas tot brut i ple de tosca en es genolls i en es colzes: ves a llava-te! 5. Xe, fea por câ volta que obria la boca de tanta tosca que tenia en es dents.

Nota: La tosca forma part dels materials del secà crevillentí. La tosca es trinxava amb grans relles, perpals i malls, i els blocs extrets s'apilaven a les vores dels bancals. Amb pedres de tosca s'han construit cases als camps, conilleres i xosses de pedra seca.

El Pasamblai

         La diada de Sant Blai, sempre ha estat una efemèride discreta a Crevillent. Tanmateix el venerable Bisbe és evocat diariament quan algú tus o se li atravessa la menjada en la gargamella: “Sant Blai, Sant Blai, per darrere i per davant”. Amb aquesta oració acompanyada d’uns colpets a l’esquena de l’afectat, hom conjura la malaltia i les complicacions del coll i la gola. Advocat com és d’aquests mals, Sant Blai té a Crevillent un producte que s’administrava miqueta a miqueta, com un remei durant tot l'hivern, és el Pasamblai. El Pasamblai en els nostres dies sol ser una tonya, això sí, “beneia” el 3 de febrer. Però en èpoques més reculades acostumaven a ser pans de farina de civada amb una creu marcada amb els dits, o fins i tot, coques. El pa o la tonya, s’ha de menjar a “repixcos”, s’ha de tallar amb els dits, “sinse gavinyet”. Un consell de la gent gran per als que no han pogut anar o ningú els ha dut el Pasamblai de l’església:

  “Si vols que se te cure la gola i no tens un Pasamblai beneit, te compres una Tonya, agarres un bocinet i ans de menja-te-lo reses un padrenuestro i fa el mateix efecte”.

El Sahoret el Massa, l'home més alt d'Espanya

Salvador Espinosa Gallardo va ostentar uns quants anys el títol d'home més alt d'Espanya. Va néixer a Crevillent a començaments del segle XX. En els anys vint, amb els pares i les seues germanes se'n va anar a Madrid, a guanyar-se les garrofes com tants altres crevillentins de l'època. Sempre va estar en contacte amb el poble, i venia llargues temporades a veure la família. 

Els seus cosins German i Carme Menargues Gallardo, ens conten alguns detalls de la seua vida:

"Pos mun cosí va naixtre en el poble. Sun pare era el Tio Collut, que era des Espinosa, i sa mare li dien Teresa Gallardo, germana de l'auelo de mosatros, el tio Andreu, que també era alt, però no tant. Es seus pares se'n van anà de jóvens a Madrit. Van posà un quiosco, crec, i venien orxata. 

El Massa, que li dien, era el més alt d'Espanya. En aquella època quirdava molt l'atenció perqué no havien hòmens tan alts. I el Salvaoret era un xicot molt alt, era tan alt que tenia que acatxa-se pa passà per es portes. I estava delicat de salut, i com que era tan alt no trobava faena, no poia treballà. Així que se va buscà coses d'atraccions i comèdies. Ell quan venia al poble parlava castellà, de viure en Madrit i això... però es seues germanes majós parlaven valencià, tota la via van parlà valencià. Pos el Salvaoret fea anunsios i reclams. Se passejava en cartels penjant davant i darrere  anunciant de tot en Madrit. Se posava de figura a la porta de la Casa d'Alba. Anava de comédies i fea de torero còmic i músic. Ans de la guerra, io era un xicon,  ell anava es estius a Pamplona, a això de San Fermin, des toros... Va treballà, crec, en la Banda l'Empastre de Catarroja. Era una banda molt nomenà per uno que li dien Llapissera i l'atre Xarlot, i alguno més. Era la banda més famosa d'Espanya. La guerra es va pillà en Madrit i tota la família se'n va vení fugint al poble. En eixa època van viure per ahí dalt, pe's Molins. Vevies al Sahoret al costat del Marianet i este l'allegava al melic".

Fotos de: http://gatosbizcos.blogspot.com.es/2009/06/la-banda-del-empastre.html

PS. He investigat i no he trobat cap vincle de Salvador Espinosa amb  la banda de l'Empastre. Sí en canvi amb la Banda de la Revoltosa, tal com proven les fotos. Aquesta formació tenia la seua seu a la ciutat de València.

Vocabulari de Crevillent (19)

BARNEJÀ
[v. tr. ]

Mans com barnegen

1. Vulgarisme de "barrejar". Mesclar les cartes. Mesclar (en general); unir coses diverses.

2. Véncer un oponent de forma aclaparadora, especialmente en el joc del futbol. 

Exemples: 1. "Li toca barnejà es cartes a ell". 2. Xé quin partit!: El Gomis s'ha barnejat al defensa; ha fet lo que ha vollgut d'ell" "El Crevillent l'atre dumenge se va barnejà al Rojals: li'n va fé quatre!"

Nota: La 2ª definició potser derivada del fútbol. S'aplica quan un futbolista dribla espectacularment el contrari i el supera. Driblar, d'alguna manera és moure's corporalment com ho fa una carta en les mans d'un jugador.

Messi se barneja a dos defensors

Vocabulari de Crevillent (18)

TAFARRINÂ
[f.]

Caguerada, gran massa d'excrement especialment tova.

En català normatiu s'hauria d'escriure: Tafarrinada

Exemples: "Xè quina pasterâ, quina tafarrinâ que ha fet este xiquet: no li cap més merda en es bolquets!" "Tres dies sinse fé, i ara una tafarrinâ que se n'ix del retrete."

Nota: Crec que "tafarrinâ" te relació amb el mot Tifarada que registra el DCVB. Signifiquen exactament el mateix.
A Crevillent, com arreu, el vocabulari referent a la merda i el sexe és extraordinàriament ric.

Nadal sense tonyetes

Enguany moltes persones es quedaran sense postres, sense aguinaldo, sense estrenes, sense joguets. Com cada any darrerement,  ja estan ací les captes i la vergonyosa beneficiència. 

Els temps de la misèria tornen, o, potser mai no se n'havien anat?  Els valencians tenim fama de festers, de molls. Potser, quelcom en deu d'haver, però també amb to festiu, si voleu, hem denunciat i hem protestat quan calia. Nadal és una època en que les desigualdats es noten més. Ja se sap: amb diners, torrons, i així ha estat sempre. Em venen ara al cap moltes nadales "socials", cançons disconformes, plenes de sarcasme, cantades especialment pels jornalers. allunyades de les angelicals sonsònies de pastorets i pessebres. Eren composicions fetes, com qui diu, amb dues botelles d'aiguardent, ferrets, esquelles, pandereta i pandorga. Especialment recorde “Ai, Pep” en versió de Lluís el Sinfoner.  Des d'un punt de vista musical, em sembla una cançó amb uns sons extraordinaris, profunds, ancestrals, mallorquins, sards, lucans…

Bones festes.

Ai, Pep

Estes festes de Nadal,                                                    

les hem passades molt bé.

Ai, Pep! Ai, Pep!

les hem passades molt bé.

No havem pogut fer tonyetes

perquè no teníem rent.

Ai, Pep! Ai, Pep! 

perquè no teníem rent.

Estes festes de Nadal,

les hem passades molt bé.

Ai, Pep! Ai, Pep!

Per acabar-nos de fotre

ens han pujat el lloguer

Ai Pep, Ai Pep!

Ens han pujat el lloguer.

Estes festes de Nadal,

les hem passades molt bé.

Ai, Pep! Ai, Pep!

les hem passades molt bé.

 Tot s’ho mengen els ricots

a la salut dels pobrets

Ai, Pep! Ai, Pep!

a la salut dels pobrets.

 Estes festes de Nadal,

  les hem passades molt bé.

  Ai, Pep! Ai, Pep!

http://imaginacioalpoder.blogspot.com.es/2012/12/nadales.html