2 de novembre del 2014

Vocabulari de Crevillent (37)

GÒMIA

[f]   

Cobejança, desig immoderat  (segons el DCVB)



Nota: estem d'acord amb aquesta definició propera a l'enveja o desig fervent per qualsevol cosa, tot i que "gòmia" a Crevillent te una especial connotació associada al treball i l'estalvi sense mesura. Un gòmia és aquell que treballa ansiosament per tal d'acumular diners. Quan a les fàbriques i obradors algú feia més hores i dies extraordinaris del habituals, els companys solien cridar-li: "Gòmia, Gòmia, vinga fé dinés". També se sentia sovint l'expressió "a la gòmia", i el derivat "Gomiós". 

Exemples: "Eixe és un gòmia, treballa dissabtes i dumenges. Tot alforrà!" "Gòmia, gòmia,a la gòmia, a la gòmia, a l'enveja". "Gomiós, que no pares"

19 d’octubre del 2014

Vocabulari de Crevillent (36)

TORURO
[m.]  


Núvol propi de la tardor i primavera, del tipus cumulonimbus caracteritzat pel seu gran desenvolupament vertical. Normalment porta associades grans quantitats d'aigua i rellamps. 



Exemple: "Xé quins toruros que s'assomen per la serra, esta esprâ plourà a manta".


Nota: Vid al DCVB "Torrurol". La seua etimologia potser estiga relacionada amb "torre"

5 d’octubre del 2014

Vocabulari de Crevillent (35)

BORRUMBÂ
[f]   



|| 1. Pluja forta i súbita produida per una tempesta amb rellamps i trons.
|| 2. Crescuda impetuosa d'una rambla. 

|| 3. Sèrie de penalitats que afligeix insistentment.


Etimologia: Onomatopeia del ressò de l'aigua impetuosa o del sorroll dels trons dels llampecs. 






Borrumbâ d'aigua al Forat
Exemples: 1. "Fotre, quina negró, quina tronaera! Amateix caurà una borrumbâ..." 2. "Per la Rambleta baixava una borrumbâ d'aigua que no havia qui passara". 3. "Eixe xic no alça el cap: quina borrumbâ de hòsties que li està pegant la vida..."

Nota: vegeu al DCVB "barrumbada".

28 de setembre del 2014

Vocabulari de Crevillent (34)

CATXAP
[m.]  

Conillet de mamella.





Exemple: "Fa unes setmanes me vaig trobà en el camí un catxapet que incà no havia obert es ulls"

Nota: És paraula en desús. Normalment s'utilitza amb forma de diminutiu "catxapet".
A Crevillent hi ha dues partides, aparentment, relacionades amb aquest mot: "El Catxap" i "Els Catxapets". Catxap és un topònim molt antic, és per això que considere que podria fer al·lusió a algun morisc, més que a un animal. 
Sobre "Els Catxapets", pense que en realitat es una corrupció de Catxapers o Catxaperes, que són els caus artificials on habiten els conills. Fa molts anys hi havia en aquesta contrada diversos muntons de pedralla aparellada que havia sigut arreplegada dels bancals. És molt possible que, com a molts altres llocs de planura, aquestes construccions hagueren estat fetes pels camperols per propiciar la cria d'aquests rosegadors.

20 de setembre del 2014

Vocabulari de Crevillent (33)

DEVÉS
[prep.]  

|| 1. Cap a; en direcció a. || 3. Té valor d'indicació aproximativa (de lloc, temps, quantitat); (DCVB).

En catala normatiu s'ha d'escriure: "Devers"


Exemples: 1. "Mosatros vivíem en una cova de la Perdigonera, entre l'Àngel i la Salut, així devés la Cambreta".
2."Allà en eixa penya, pujant devés aquell cantal, allà està la séquia". 

Nota: La llengua normativa afavoreix l'ús de "cap a", en perjudici de "devers" i "vers", com també es diu en algunes regions. A Crevillent "devés" es paraula més o menys utilitzada, segons barris, famílies i generacions. L'he sentit especialment a les Coves de la Salut i a  l'Àngel, també arredós del Calvari. 

31 d’agost del 2014

Panderoles


Si la guixarra és l’insecte més percebut de l’estiu mentre el sol està en el cel, quan cau la foscor, la panderola és el més popular. Les panderoles les veiem als carrers, prop de canals i clavegueres, però també en patis i cuines de les cases. Qui no se n’ha trobat una passejan-se pel fogaril? Qui no ha sentit el fort esclafit que fan en ser xafades per una sabata?
Panderola negra
Per panderola a Crevillent en coneixem dues, la panderola negra autòctona –Blatta orientalis, i la panderola roja americana Periplaneta americana. La primera, que molta gent anomena cucaraxa, o de forma equivocada escaravat, ha practicament desparegut del nostre terme, desplaçada per l’agressiva espècie americana, de gran tamany i amb capacitat de volar. En temps passats, durant les tropicals nits de juliol, els nostres pares i avis 
Panderola roja
havien de suportar l’arrogant presència de les panderoles. 
Aquests inteligents insectes vivien en pous cegos i femers i en veure que s’apagava el cresol i callaven les veus, eixien dels seus caus per cercar que menjar. L’únic verí que existia en aquells dies, el Flit, ben poca efectivitat tenia amb tan resistents bestioles. Els nostres vells expliquen que:  
“En es coves en havien a manaes, en es llocs a on havia frescó allí s’amagaven. En havien tantes de panderoles que fugint se te clavaven pes camals. En es cases en havien en es brocals des pous. Es mataven a espardenyaes, a graneraes, en un sac, com poïem…”

30 d’agost del 2014

Vocabulari de Crevillent (32)

PANDEROLA
[f.]  

Panerola. Insectes de les espècies Periplaneta americana Blatta orientalis