Si la guixarra és l’insecte més percebut de l’estiu mentre el sol està
en el cel, quan cau la foscor, la panderola és el més popular. Les panderoles les veiem als carrers, prop de canals i clavegueres,
però també en patis i cuines de les cases. Qui no se n’ha trobat una
passejan-se pel fogaril? Qui no ha sentit el fort esclafit que fan en ser
xafades per una sabata?
 |
| Panderola negra |
Per panderola a Crevillent en coneixem dues, la panderola negra autòctona
–Blatta orientalis, i la panderola roja americana Periplaneta americana. La primera, que molta gent anomena cucaraxa, o de forma equivocada escaravat,
ha practicament desparegut del nostre terme, desplaçada per l’agressiva espècie
americana, de gran tamany i amb capacitat de volar. En temps passats, durant
les tropicals nits de juliol, els nostres pares i avis
 |
| Panderola roja |
havien de suportar l’arrogant
presència de les panderoles.
Aquests inteligents insectes vivien en pous cegos
i femers i en veure que s’apagava el cresol i callaven les veus, eixien dels seus
caus per cercar que menjar. L’únic verí que existia en aquells dies, el Flit,
ben poca efectivitat tenia amb tan resistents bestioles. Els nostres vells
expliquen que:
“En es coves en havien a manaes, en es llocs a on havia
frescó allí s’amagaven. En havien tantes de panderoles que fugint se te clavaven
pes camals. En es cases en havien en es brocals des pous. Es mataven a
espardenyaes, a graneraes, en un sac, com poïem…”
Nota: estem d'acord amb aquesta definició propera a l'enveja o desig fervent per qualsevol cosa, tot i que "gòmia" a Crevillent te una especial connotació associada al treball i l'estalvi sense mesura. Un gòmia és aquell que treballa ansiosament per tal d'acumular diners. Quan a les fàbriques i obradors algú feia més hores i dies extraordinaris del habituals, els companys solien cridar-li: "Gòmia, Gòmia, vinga fé dinés". També se sentia sovint l'expressió "a la gòmia", i el derivat "Gomiós". 
