27 de setembre del 2013

Un carrer per a Engalière, o millor una Plaça


M. Engalière (1824-1857)
Si algú s’ha guanyat amb escreix el reconeixement de Crevillent, eixe és el pintor Màrius Engalière. Nascut a Marsella l’any 1824, Engaliére era un perfecte desconegut entre nosaltres. Va ser arràn de la difusió feta per Cayetano Mas en 2002 de dues pintures sobre Crevillent que l’artista va popularitzar-se en el ambients culturals del poble. 
De llavors ençà encara s’han descobert un parell més d’obres que tenien com protagonista el nostre poble. Engalière, des de fora, sembla el perfecte artista romàntic. Un home del seu temps, interessat en el mon oriental, en la plasmació d’escenes de treball i feines quotidianes, en els paisatges ferestecs i en la llum mediterrània. Per a mi, que  sóc un profà, va ser un impresionista –avant la lettre-.  
Vista del Castell de Crevillent, des del Carrer Ribera
Engalière va morir prematurament d’una trombosi en 1857 a l’edat de 33 anys. Estic convençut que si haguera tingut major longevitat hauria ingressat en el selecte club dels pintors francesos del segon terç del segle XIX. Engalière comença ara a ser reconegut pels seus paisans, però encara no ha trobat un lloc ni tan sols en la internacional Wiquipedia. 
Fàbrica d'estores, probablement prop de la Rambla
Sospite amb la seua marxa sobtada van romandre moltes obres seues inacabades, perdudes, arraconades en el seu estudi. És per això que ara trobem incoherències en els catàlegs i en el títols, com per exemple, en la que es veuen inconfusibles els nostres tallats del Castell Vell i al títol figura “Paysage provençal”.
Porta de la Vila i Castell. Ara Carrer Blaco Ibàñez 

Engalière va viure una temporadeta a Crevillent en 1853. D'aquella estada ens ha llegat images precioses, inimaginables, històriques, d’un valor immens per a qualsevol amant de la historia local i també de l'art. Ningú no hauria imaginat unes estampes tan belles com les que va plasmar: homens amb saragüeis, dones amb mantilla, palmerars aràbics, monuments medievals, cases barroques, fabriques tradicionals… Quin privilegi tenim gràcies a Engalière.

El nostre ajuntament obraria amb justícia si nomenara fill adoptiu a Màrius Engalière, i, els nostres governants li buscaren un carrer o una plaça on col·locar el seu nom. 


Darrera pintura descoberta. Tallats del Castell Vell.
PS.: Si em permeteu, aquest espai deuria emmarcar-se en algún dels llocs que ell va pintar, com per exemple la Rambla.
                                                                                                                          

10 comentaris:

  1. Guau Menargues! coneixia dos de les obres de l'Engalière però no pas les dues últimes. Fantàstiques! gràcies per haver-ho penjat al teu blog. Per cert, en aquesta del portal m'he quedat fascinat, ha canviat la cosa prou des d'aquí fins a la foto de finals del XIX que hi ha de l'antic ajuntament, per no dir de com és ara el carrer...
    salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Manu, ha canviat força el poble des de llavors; Engalière fliparia, però segur que seguiria trobant la inspiració en algun racó del nostre poble.
      Salut.

      Elimina
    2. Segur que en trobaria, perquè encara queden rinconets màgics, poquets i amagats, però nincà n'hi ha hi.
      Xe, i observant la imatge del portal (altra volta), l'element que apareix per darrere a la dreta, és possible que siga una de les torres del castell?

      Elimina
    3. En efecte, ho és. No vas llegir l'article que vaig escriure l'any passat a la revista dels moros? Ahí trobaràs l'explicació de la falla.

      Elimina
  2. Avui,observant les pintures de Engalière que té al museu de Marsella he vist un quadre en el que es observa la nova esglèsia de Betlem sense la torre amb la serra de Callosa al fons i diverses coves,la vista de la pintura podria haver-se fet des de l'actual ambulatori.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has pogut fer-li una foto? A veure si la podem gaudir tots! Engalière cada any ens depara una sorpresa crevillentina.
      Salut anònim.

      Elimina
    2. No sols he pogut fer-li una foto la tinc de fons de pantalla en l'ordinador

      Elimina
    3. I què, la podem veure o es quedarà a l'ordinador?

      Elimina
    4. Moltes gràcies David. A vore si prompte puc comentar aquesta pintura. Gràcies per llegir el blog. Seguirem treballant.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Vue d' un village au sud deEspagne aquets es el titul del cuadre

    ResponElimina