9 de novembre de 2012

Carlotes, safanòries i xirivies


A diferència d’altres indrets del país, a Crevillent distingim amb noms diferents les dues varietats principals de pastenagues de l’espècie Daucus carota. Així la carlota és la de color carabassa, i la safanòria és la de color morat. La carlota és avui una de les hortalisses més populars. Però aquesta fama és més aviat recent, podem dir que de les primeries del segle XX. A les nostres cases es fa servir en amanides, en els bollitoris, acompanyant les bajoquetes i creïlles, en els putxeros, i guisats multicolors. És una hortalissa atractiva als xiquets pel seu intens i uniforme color. 
Carlotes
Sabem que és rica en carotens que afavoreixen el broncejat, d’aquí que darrerament haja cridat l’atenció de la indústria cosmètica. Al nostre poble, però, tot i ser coneguda de sempre mai no ha hagut un conreu destacable. En canvi sí la safanòria, de la qual hi ha constància de plantacions des del segle XVII, especialment a les riques terres dels horts que envoltaven la vila. Menjada a mos redó, era ben popular fins els anys seixanta, quan els manyacos rosegaven safanòries gairebé com una llepolia, atesa la seua delicada dolçor. Tot i això, la safanòria ha anat desapareixent de les parades dels mercats i tendes per deixar pas a la polifacètica carlota. Tal és la situació de anorreament general de la safanòria que alguns governs l’han declarada espècie de singular interés. 
Safanòries
Es veu que en qüestió de fruits i verdures també dicten les modes. I això no sols afecta a la safanòria. Algú se’n recorda per exemple dels péros  o perellons, de les mançanes de Beneixama, de les nyesples, de les taronges de sang, o de les guixes? En menor mesura, també la descolorida xirivia, Pastinaca sativa, és una altre d’aquests fruits minoritzats. És cert que encara es cou en alguns potatges, però la veritat moltes de les seues formes tradicionals de comsumir-la com transformada en purés, sucs, o simplement menjar-la crua a llesquetes, s’ha perdut. I no parlem de les aplicacions que la xirivia aporta a la medicina popular.
Xirivies

Sortosament el secular renom de moltes d’aquestes menges, ha romàs en els àlies dels crevillentins, en cançonetes, proverbis i romanços de tota mena. Vegeu un simpàtic exemple referit a la modesta xirivia:
La Maria la Xirivia,
trenca olles i setrills,
ia li diré io a ta mare
         que vas darrere des fadrins.




6 comentaris:

  1. Maria la Xerevia
    trenca olles i setrills
    sa mare la marmolava
    davant de tots es fadrins...

    Perquè tu no tens lo que jo tinc
    perquè tu no tens lo que tinc jo
    tu tens una ga-bi-e-ta
    i jo tinc un pardalet!

    Des del Camp d'Èlltx, amb molta estima, als germans de Clevillent! ;-)

    PD Segurament "carlota" ve d'un encreuament del francès "carrote" (safanòria en francès i ho diuen a tot) amb Carlota, femení de Carles... El problema és que quan la varietat moderna es menja l'antiga i es perd el nom antic. Les llengües "normals" mantenen el nom actualitzat. Jo li diria safanòria a tot però ja se sap. És em com els meus sogres que sempre m'han contat que al Camp d'Elx la "poma" és la varietat antiga, redoneta i xequica que es feia al camp i "mançana" la que es comprava o es va introduir després més gran! I així ens va. Hem reservat "poma" per a la vagina d'una xiqueta especialment: "toca-te la poma!" Per tant, aquí, fa cent anys, tothom deia "poma" fins que ens van tocar la poma ben tocà!

    ResponSuprimeix
  2. Car Joan-Carles d'Elx, quina alegria retrobar els teus comentaris. Molt plausible l'origen francés de carlota, que seria com dir safanòria nova, francesa, amb el nom d'allà. L'altra, la de tota la vida, és la safanòria morâ. Pel que fa a la cançoneta de la Xirivia, jo recordava aquestes estrofetes de quan era menut, però, consultant de bell nou als grans me n'assabente que a Crevillent hi ha també la versió que tu aportes. Només dir que aquí en comptes de dir pardalet diem teula(d)í.
    Una abraçada i força al teu blog.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Bon dia senyors,

      sóc el Lluís Polo. Només voldria apuntar que a tota la vall del Segre el nom que fan servir encara avui és "carrota" i "mançana" --malgrat l'arribada de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i els mestres amb una formació deficient. També es conreen "bajoques" i "tavelles" i fan servir, cap al Pallars, expressions tan nostrades com "Urriquí, urrillà" per indicar "cap ací, cap allà".

      Altres curiositats lingüístiques: la temporada passada en una campanya contra el foc, eixia un avi--debía ser del Solsonès-- que enmig d'un bosc deia assenyalant amb un pal al sòl de terra. "D'ací cap allà no es va cremar res; d'aquí (indicava el mateix punt que ací) cap allà (indicava l'altre extrem oposat) tampoc".

      Suprimeix
    2. Bon dia Lluís, és molt interessant el que comentes. En definitiva confirma els estrets lligams lingüístics entre el País Valencià i la Catalunya de la Terra ferma i l'Ebre.
      Gràcies i salut amic.

      Suprimeix
  3. Bon dia!

    Em pareix ben interessant l'article que has escrit sobre la carlota i la safanòria. A la Ribera Baixa, també diferenciem la carlota (la de color carabassa) i la safanòria (la de color morat i que deien que feia la sang forta). A més coneixem una altra planta que no té res a vore amb estes dos, de nom pastanaga. Les fulles de la pastanaga amb les de les lletiuetes, els llicsons i alguna altra les fem servir per a fer pastissets o coca de brossa. Com bé dius, la carlota és d'introducció recent (per això la pronúncia tancada diuen que), mon pare (un home de setanta llargs) per exemple, ens ha dit sempre que de carlotes quan ell era menut no hi havien. Salut i gràcies

    ResponSuprimeix
  4. MOltes gràcies per la teua col·laboració. Saps quina espècie és la vostra pastanaga? Tinc molta curiositat. La nostra cultura del camp és extraordinària i encara resta molt per descobrir. Salut amic.

    ResponSuprimeix