24 de juny del 2012

Macoques, i poques!

Diem per aquí que per Sant Joan, bacores, i és cert, som en la diada de Sant Joan i ja tenim a les nostres taules aquest suculent, fràgil i fugaç fruit d'evocacions ardoroses i carnals. A Crevillent en sabem molt de bacores, macoques i figues en general. Gairebé ompliriem una enciclopèdia amb cançons, proverbis, malnoms i passaetes referides als productes de la figuera. Tot i haver-ne, enguany, no és pas un bon any de bacores, i si no hi ha bacores, no hi ha macoques.
Tan bacora com figa, són mots ben coneguts encara. La primera es refereix als fruits de la primera collita obtesa durant el mes de juny, i la segona són els que es cullen a partir d'agost. Més difícil però és trobar algú que ens explique el significat primari de macoca. Només la gent gran sap que és una bacora ja pansida que se solia secar, com les figues i menjar al llarg de l'any. No eren, però, tan dolces com les figues. Hui, les macoques se les mengen els ocells i el ramat, cosa imcompresible quan antigament era un dels fruits més exportats de la Governació d'Oriola. En temps dels moros medievals, la treta de la macoca era tan important que restaven sotmeses a un impost, el dret de les macoques.  
El DCVB defineix la paraula macoca com una mena de insult: 'beneitot', 'babau' diu. Val a dir, que el mateix compendi registra la veu 'macoc' com bacora pansida. A Crevillent encara en trobem molts d'altres per a macoca i els seus derivats. Així quan un projecte o un desig té un resultat escarransit o minso exclamem: Macoques! o encara, emfasitzem i diem: Macoques i poques! Un Macoca, una Macocúa o un Macocut, és una persona pasiva, xofla, figamolla, sense sang. Hi ha també una estirp de morera blanca que es diu Macocana. I de malnoms Macoca, quants n'hauran al poble?
Vos deixe amb la lírica:

Mon pare té una figuera
que mos fa quatre "cosechas"
figues blanques, figues negres, 
albacores i "macuecas"

Mo n'anem a Orà
a menjà figues de moro,
mo n'anem a Orà
a menjà figues verdals.

Io tinc figues i macoques
i ninguna dona en vol;
io m'es menjaria totes
assentat de cara al sol.

Albacores clevillaes
en un quart n'entren tres,
i io, per furta-ne una,
m'ha costat trenta quinzets.

Mon pare i ma mare
m'han fet un vestit
de pell de bacora
me l'han cosit.

Ia no vull més bacores
perquè fan foc en es morros,
i a la porta de la Casa la Vila
passen la bata i el gorro


Agüelo cango,
cames de figuera!


Figues són figues,
macoques són macoques,
figues a muntonaes,
palla, civà i garrofes.




5 comentaris:

  1. T'has oblidat la frase elxana, i no sé si crevillentina: "no fas més que dir macocaes!" cosa que significa coses de poc trellat que diuen els valencians de més al nord... o poc "assenyades" a mi que m'agrada sempre la llengua literària catalana de tots els temps: ple de seny... Mestre del Peu de la Serra, vosté, com sempre tan assenyat. Ara, una "macocúa" amb el vostre permís és una que té la "macoca" tan gran que l'axofla damunt de "carïa" o "butaca" i no fa res.. Una que deixa passar les coses sense fer-les de tan macocúa que és. D'altra banda, segons la meua herència familiar ravalenca d'Elx de mon pare: les xiquetes tenen poma, les dones joves figa, les dones maüres bacora (no diem "albacora" a Elx) i quan tenen macoca és que ja estan tan pansïes que no aprofiten per a res. Per tant, la flor de les dones té noms segons l'edat que tenen. La cosa de la "poma" per a les xiquetes ve donat perquè una poma no té pel, està entrega i, normalment no s'esclata!

    ResponElimina
  2. Amic, no tenia en la memòria aquesta frase, però em resulta tan familiar que diría que l'he sentida al cau familiar. La construcció redunda en la idea recent de macoca com cosa de poc valor. Accepte la teua precisió sobre macocúa, tens tota la raó. Per aquí dalt dirien 'astovâ'. M'agrada molt el que dius sobre el nom del sexe segons l'edat. Resulta tan valencianíssim que m'emociona. Encara més:
    A Crevillent diem: Estic fet una macoca, quan estàs cloixit, cansat esgotat.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, sóc el Lluís Polo. Es veu que anava mal fixat, perquè aplicava el terme macoca a les tomatetes seques, saps si també reben aquest nom per un simple desplaçament semàntic ja que el procés d'assecar el fruit ve a ser el mateix? Ho dic per no continuar ficant la pota.

      A tot això, t'has plantejat d'editar els textos del blog en un llibre imprés? T'ho dic perquè trobe que pagaria la pena; i a l'hora de buscar finançament, sempre hi ha pàgines per internet que faciliten l'accés a microcrèdits a partir d'aportacions populars. Pensa-t'ho.

      Elimina
    2. Car amic Lluís, la veritat és que mai no he sentit el terme macoca aplicat a les tomates seques, però no el veig desgavellat. Si no és mot àrab, macoca molt be podria estar relacionat amb el verb català macar. Ja saps que diem pemintons macats, tomates, etc. Macar equival a colpejar, danyar, axafat. Potser per aquest camí arribem a considerar les tomates seques veritablement com macoques.
      Mai no m'havia plantejat la publicació del blog, però fa cosa de dos mesos el Josep Antoni Aznar -el Xino- m'ho va oferir, i ja aquest mes eixirà a l'Harmonia un dels posts.
      De tota manera em pensaré la teua idea.
      Gràcies i arreveure.

      Elimina
    3. D'això res bona gent de Crevillent, la tomata seca, i mira que n'he vistes i he ajudat a fer-ne, al Camp d'Elx es diuen "xalefes". I "xalefa" sí que és arabisme perquè segons Coromines, i cite de memòria, fa referència a la pell de l'ovella morta que es posa al sol a secar-se. "Xalefa" significa també una bufa que no fa soroll i que fa una "ulor" molt roïna i, a més a més, un "tio xalefa" o "tia xalefa" és una persona de molt poc valor en el parlar de la ciutat d'Elx... Per tant, en tenir algun "ducte" a preguntar als llauradors del Camp d'Elx perquè són els únics llauradors que ens queden a la comarca... Com que són "de defora" no hi ha perill d'imperialisme perquè no són ni "xerevitos" ni "pixavins"

      Elimina