14 d’octubre del 2011

L'Obra de Cagons

La Font dels Xorros de la Salut
Els nostres parents més grans molt sovint rememoren la seua infantesa més remota. Conten que a Crevillent la primera escola que anaven els manyacos l'anomenaven Obra de cagons o senzillament l'Obra.
En la nostra llengua, la paraula cagó acostuma a ser sinònim afectiu de pàrvul, de xiquet que encara fa servir els bolquers. Cagó utilitzen els habitants de la Cerdanya, de l'Urgell o de Barcelona, i a l'Urgell, per cert,  diuen Estudi de Cagons al mateix que la referida Obra nostra. Potser Obra és una reducció d'Obra Pia.
Com que aquestes escoletes quedaven fora de l'ambit municipal, i per tant fora de l'educació pública, potser algunes d'elles originàriament fóren subvencionades amb almoines mitjançant l'església, es a dir l'obra en realitat es deuria de dir l'obra pia, el producte de la beneficiència. De tota manera, això és una suposició, atés que la paraula 'obra' té al poble amplis significats, per exemple per a parlar de la construcció i també les feines de cuina són conegudes com 'fé obra'.

L'Obra escolar de començaments del segle passat acollia xiquets i xiquetes durant l'horari laboral dels pares, la mateixa funció que les guarderies actuals i potser també de les escoles de primària ja que allà n'havien d'infants amb més set anys.


Potser l'Obra més afamada i concurrida del poble va ser la de la Tia Maria la Conilla, dona molt estimada pels seus alumnes i àvia de la coneguda família dels Nelo. Tenia l'escola en una cova de la Salut a tocar la Font, però arreplegava manyacos de tots els arredors: de l'Àngel, la Baiona, el Pelut i fins i tot de l'Alt de la Barcelona. Ja podem imaginar quines serien les activitats dels xiquets en aquelles escoles, les mateixes que ara, cantar, ballar, escoltar contes i jugar. Nogensmenys se'ns diu que la Conilla i la seua ajudant, sa filla, tenien molt d'art estimulant als xiquets amb la imaginació, així els feien endivinalles fent-los mirar  les ombres de les persones que passaven pel carrer i que es reflexaven en les parets de dintre: A vore, qui vé ara, la Tia...? a vore si hu sabeu.
A la vesprada, en acabar l'escola, una tonada general se sentia des del Barri del Pont fins a la Penya-i-Cendra:
    ia mo n'eixim de l'Obra,
    arròs-i-perola,
    arròs-i-caganyius,
    xiu, xiu, xiu, xiu...
   (i els cagons s'ajupien)
       Explica el Manolo el Montoya (que en glòria estiga) en el seu excel·lent llibre Canciones Populares Crevillentinas que en una altra Obra de Crevillent els xiquets li cantaven a la seua mestra, Donya Margarita, la següent cançoneta:
                 Donya Margarita
                 quan pixa s'esguita,
                 quan caga s'esgarra
                 i quan beu se li veu...                                

3 comentaris:

  1. Molt bo i mol interessant. Ara, en català medieval i en català del Camp d'Elx diem "la redor" (la reor) i m'ha estranyat el teu "Els arredors" perquè sembla un híbrid del meu "la reor", en singular i aixím i de "los alrededores" en plural i forma castellana diferenciada.

    Fixs't en què diu el DCVB que és, a més a més, com es diu a la comarca que compartim. Has fet una hipercorrecció o ho dieu realment així?

    La cosa dels cagons devia ser també molt general.

    REDOR f. ant.
    Voltant, espai que envolta una cosa; cast. rededor. A la part de dins, tot a la redor, ha bella scala, Eximenis II Reg., c. 40. Entorn a la redor sia empremptat lo títol, doc. a. 1415 (Botet Mon. iii, 435). Tot lo dit pentinador és orlat a la redor de veta de seda, Inv. Anfós V, 181. Ocupava tota la redor del dit llit, Carbonell Ex. Joan II, c. 37. Complida la obra del tabernacle, faeren a la redor una tanchadura, Hist. Troy. 235.
    Etim.: probablement del llatí retro, ‘darrera’ (vegeu l'explicació que en dóna Coromines DECast., i, 168-170).

    Salut!
    Joan-Carles Martí i Casanova
    Elx

    ResponElimina
  2. Bon dia Joan-Carles, car amic, doncs no sé si és un castellanisme o una forma crevillentina, el cas és que a Crevillent hom diu 'la reó' i 'es arreós' en plural, com al nostre alter ego Monòver. Els grans d'quí diu p.e. 'quea-te aquí a reó meu' i 'per es arreós de migdia...'
    Fixa't que diu el DCVB
    ARREDOR
    || 1. adv. ant. Al voltant, en gir; cast. alrededor. Cascú se girava tornant | per aquell trist cercla al arredor, Febrer, Inf. vii, 31.
    || 2. m. pl. Voltants (Monnòver). Es sagalets... que sempre estan per es carrés y arreós [sic], Cañís 26.
    Arreveure company.

    Josep Menargues

    ResponElimina
  3. Molt interessant, amic estima.

    Jo tan sols ho gaste i ho he sentit en singular: "la reó"... No sé si en català existia això en plural però sí que existeix en castellà: "los alrededores". Ara juraria i perjuraris que els llauradors del Camp d'Elx ho diuen sempre en "singular". Així ho fan ma muller i ma sogra i tota la gent de defora que conec. Pararé orella... Ja saps que per dir "a reveure" els d'Elx hem dit sempre "a més vore!" que deu ser, ben bé, la mateixa cosa...

    Els castellans tendeixen a fer molts més plurals que nosaltres i els trens de "rodalies" de Barcelona haurien de ser "de rodalia" perquè tot és la mateixa roà...

    T'escric com anònim perquè no hi ha manera d'enllaçar el meu nom i cognoms.

    Salut mestre! M'interessa moltíssim tot el que escrius.

    Joan-Carles Martí i Casanova

    ResponElimina