29 de setembre de 2011

Sant Miquel se puja la brena al cel

Els canvis horaris que efectuem dos voltes a l'any responen a acords polítics i econòmics internacionals. A la Unió Europea avancem o endarrerim les busques del rellotge tal dia a tal hora, segons un calendari establert per una determinada comissió. En l'època pre-industrial les activitats domèstiques quotidianes i el treball es trobaven condicionades pels ritmes estacionals i per unes determinades efemèrides. El dia de hui, Sant Miquel, era una d'eixes celebracions assenyalades. Era jorn tan important que, fins i tot en temps de guerra, s'arribava a fer pau i treva.
Sant Miquel, qui Joan Amades qualifica d'heroi de poder inaudit, va ser l'àrcangel que va arrabassar al diable l'ànima de Jaume I que l'abaixava vers l'infern i la va pujar al cel. Un dels atributs d'aquest sant són unes balances que diuen serveixen per a pesar els pecats i virtuts dels mortals, es a dir, Sant Miquel és una mena de mostassaf celestial que s'encarrega de constrastar les bondats i maldats dels mortals per veure qui és digne d'entrar al paradís. No és estrany, doncs, que els professionals que treballaven amb productes preciosos com argenters i joiers el tingueren per advocat. També en certa lògica hom podia pensar que sota la seua protecció anual se signaren contractes i s'arreplegaren els impostos i pagaments de tota mena.
En el cas de Crevillent fou així: Els contractes d'arrendament dels monopolis del marquesos d'Elx com els molins, almàsseres i recaptació dels delmes i tributs s'efectuaven el dia de Sant Miquel. Sant Miquel també és patró de la gent d'armes i dels estorers. Sant Miquel era, com hem dit, sinònim de pagaments de delmes i contribucions. També hui era data de canvis casolans. Per als antius, pels volts d'aquests dies començava la tardor i començaven els costums i horari d'hivern. Els nostres avantpassats més recents a partir de hui es movien del llit més tard i s'avançava l'hora de sopar. Sopar més aviat significava per als xiquets perdre la brena i per a les mares un estalvi. La gent gran del poble se'n recorden de menuts i relaten com les seues mares en plorar per la pèrdua de la menjadeta, aquestes replicaven:  "Sant Miquel se puja la brena al cel" i saben "que volia di que com per eixos dies acurtava el dia es xiquets se queaven sinse brenà ja que sopaven prompte... En està acabant-se setembre, mon pare que estava filant i sentia repicà i dia: -això és Sant Miquel! Ara acurta el dia. No demaneu que brenà que Sant Miquel se puja la brena al cel-".
Sant Miquel compta amb carrer al poble, el més curt i escarransit carrer de Crevillent, sobretot després que la seua meitat fóra sacrificada per a fabricar la placeta de l'Ajuntament. En aquest carrer hi havien dos bells plafons de ceràmica del segle XIX que ja fa molts anys van desaparéixer. La imatge del sant també era passejada en una processoneta i segons el pare Martínez era de tal detall i perfecció que superava a les de Redovà, Enguera i Formentera.

1 comentari:

  1. Mestre:
    A Elx també tenim un carrer sant Miquel, al barri del Salvador, entre la Vila i el Raval.
    Deus saber que al Camp d'Elx (capital Elx) el nom tradicional de "la marieta" és "cucaratxeta de sent Miquel. D'aquí la dita que aprenguí a casa de ma sogra, a la Baia, al Camp d'Elx:
    Cucaratxeta de sent Miquel
    ves al cel i dus-me mel


    Salut!

    Joan-Carles
    Elx

    ResponSuprimeix