Vocabulari de Crevillent (46)

ESTÚPIT

[adj.] 

Estúpid. Persona seca en el tracte, desagradable, arrogant i, potser, cínica.

Exemples: "Eixe tio és un estúpit: li vaig di Bon dia i ni me va mirà a la cara". "Pos me va contestà un estúpit malcarat de molt males maneres"

Nota: Aquestes són les defincions tradicionals d'aquest mot a Crevillent. Per influència d'altres llengues, especialment l'anglés, s'han posat de moda les accepcions cultes que la relacionen amb una persona de curt enteniment o malalta del cap. Vid (DCVB).

Vocabulari de Crevillent (45)

REGATA
[f] 

Cavitat estreta excavada normalment en una paret o sobre pedra per encaixar fustes, fils elèctrics, metal o per servir de guia a una portella, finestra, partidor, vidre, rodes, etc.

Regates per a la llum

Exemples: “Tot el dia vaig està en la picoleta fent regates pa clavà els cables de la llum” “Li vaig fe una regata al marc de la finestra pa posa-li un vidre” “El portal tenia dos regates ben grans pa que passara el carro” “En el marge havia una pedra en una regata”.

Nota: Actualment és paraula gairebé restringida a la construcció, el treball de la pedra i la fusteria.

Vocabulari de Crevillent (44)

NYÀS

Deformació vulgar de jas, forma d'imperatiu equivalent a «pren, agafa això». Nyas, coca!: ho diuen els infants quan peguen una bufetada; també es diu metafòricament quan hi ha algun contratemps (Val.). Es pronuncia vulgarment nyas a Val., Ontinyent, Benissa, Miramar, Bellreguard, Palmera, Monnòver i Menorca. (DCVB)

Exemples: "Nyàs unes pessetes i compra farina de Ca la Paueta". "Nyàs, tin això"... (unes monedes o el que siga). 

Nota: Arcaisme medieval de gran vitalitat en la nostra parla. Procedeix de Jas, forma imperativa del verb haver "hages". Trobem aquest mot a la cancó "Elogi dels diners" que va popularitzar Raimon, extret del Llibre dels bons amonestaments del Pare Anselm Turmeda. 

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.


Conjugació 
Nyàs tu
Nyasga ell
Nyasem mosatros
Nyaseu vosatros
Nyasguen ells

Vocabulari de Crevillent (43)

COFA
[f] 

Còfa tradicional de canya

Cabàs de fibra vegetal o altres materies, més o menys cilíndric, de parets rectes, més alt que ample i amb dues, tres o quatre anses. Tradicionalment a Crevillent s'ha usat al camp, per a carregar i transportar fruits, llenya o herba per al ramat. 

Exemples: "Tinc la còfa plena de teronges acabaetes de collí"

"El Tio Ximo tots es dies portava en el carro una còfa de figues de pala i margall pa que menjaren es conills"

Etimologia: 'Còfa' procedeix de l'àrab kuffa, que vol dir 'cabàs'.

Còfa moderna de plàstic

Vocabulari de Crevillent (42)

PUNXONÂ
[f] 

|| 1. Punxonada: Multitud de punxons (DCVB).
|| 2. Cop donat amb un punxó (DCVB).
|| 3. Injecció. Líquid injectat amb fins medicinals amb una xeringa. 

Exemples: 1: "Quina punxonâ que tenia eixe arissó!". 2: "L'atre dia fent llenya me vaig fé una punxonâ en un espí..." 3. "El dimecres me van pegà una punxonâ pal refreat".

Ara mos emborratxem i parlem en castellà!

El Nadal és favorable per a organitzar tota mena de saraus i rebomboris. Molta gent després de la generosa dina o sopa de rigor i havent begut una mica de tot, acostuma acabar davant d’un karaoke cantant en anglés i fins i tot, els més instruits, conversant en eixa llengua, encara que siga d’una manera macarrònica. Fa cinquanta o seixanta anys no existien a Crevillent els karaokes i encara menys persones que sàpigueren l’idioma de Shakespeare. Crevillent era llavors un poble monolingüe, era plenament valencià i tothom parlava valencià al carrer, nadius i forasters. L’escola era tan bàsica i feble que no era capaç d’imposar el castellà, ni tan sols de fer-lo aprendre correctament. La gent entenia el castellà però pocs el sabien parlar. La majoria sabia construir alguna frase, pronunciar algunes paraules i prou. 

En festes o ocasions especials, quan els nostres pares i avis bevien una miqueta de més, acabaven llençant-se a parlar en castellà. Parlaven més aviat un castellà recreatiu, per fer broma entre ells, per demostrar-se que n’eren “importants”. L’alcohol els feia desinhibir-se i atrevir-se a posar en pràctica el vocabulari que sentien al cinema, a la ràdio o l’església. És per això que en aquestes circumstàncies nadalenques de ví i licors la gent, especialment les dones, sovint deien (i encara no fa molt): “Ara mos emborratxem i parlem en castellà” o “Beguts acabarem parlant castellà”. 

Pàmpols plouen

Quan el mes de desembre se'n va, vivim els dies més plàcids de l'hivern. Les plogudes del novembre han fet reverdir el país socarrat. Veiem als camps i les vores dels camins, tallons d'herba tendra i llargaruda: malves, ravanissa, llicsons, bledes, camarroges, agrets…

Són les huit del matí, hi ha una lleu boira acaronant la mallada. El sol resta encara gitat. El reixiu refulgeix sobre les soses dels guarets. Cap ocell piula, ni se’n veuen tampoc. 
El fum de la foguera somorta que ahir va encendre el veí, s’enfila tan sols uns metres per després escampar-se ample i estratificat. Hi ha una remor blana, inespecífica mesclada amb el ressó de camions llunyans. 
Tot és calm, tot és pla, res no sobreix. Només un cruixit eventual que cessa i recomença a intervals trenca l’atmòsfera: Clap… crac… crec… Qui hi ha? Qui va allà? Ningú. Són els pàmpols marcits de la figuera que es precipiten al bancal.