13 de desembre de 2014

Pàmpols plouen


Quan el mes de desembre se'n va, vivim els dies més plàcids de l'hivern. Les plogudes del novembre han fet reverdir el país socarrat. Veiem als camps i les vores dels camins, tallons d'herba tendra i llargaruda: malves, ravanissa, llicsons, bledes, camarroges, agrets…
Són les huit del matí, hi ha una lleu boira acaronant la mallada. El sol resta encara gitat. El reixiu refulgeix sobre les soses dels guarets. Cap ocell piula, ni se’n veuen tampoc. 
El fum de la foguera somorta que ahir va encendre el veí, s’enfila tan sols uns metres per després escampar-se ample i estratificat. Hi ha una remor blana, inespecífica mesclada amb el ressó de camions llunyans. 
Tot és calm, tot és pla, res no sobreix. Només un cruixit eventual que cessa i recomença a intervals trenca l’atmòsfera: Clap… crac… crec… Qui hi ha? Qui va allà? Ningú. Són els pàmpols marcits de la figuera que es precipiten al bancal.

Cap comentari:

Publica un comentari