Vocabulari de Crevillent (48)

CLOIXIMENTA / CLOIXIA
f.

Acte derivat de 'cloixí' (cruixir). Cansament extrem. Dolor muscular produit per la realització d'un treball o esport intens.

Exemples: "Quina cloiximenta que tinc: ahir vaig tení que pujà onze sacs d'algep al terrat". 
"La cloixia esta de cames que tinc deu de se pel refreat". "Hui estic cloixit de tant de córre per la serra". 

Nota: Cloiximenta i cloixia són sinònims. Cloiximenta, cloixia, cloixit i altres derivats estàn sent desplaçats pel barbarisme "agukhetes".

Vocabulari de Crevillent (47)

ALÇÀ
v. tr.


Alçar. 1. Fer més alt. Elevar qualsevol cosa. 2. Posar-se vertical. 3. Deixar quelcom objecte reservat en lloc segur.

Alça'te això en la vedriola!

Exemples: 1. "Hem alçat un marge en el bancal de baix"; "Si no alces la veu no te sentiran"; 2. "Alça d'en terra!" 3. "Nyàs, alça-te estos vint duros en la vedriola"; "Vaig a alçà el cotxe ans de que ploga"; "Alçaré la cuberta i es llançols en l'armari". 

El cotxe alçat

Nota: Aquests són els significats més usuals i col·loquials a Crevillent. Darrerament se sol sentir també "alçar" referit a eixir del llit, quan allò més habitual era usar el verb "moure". El verb "guardar" també està desplaçant "alçà" per influència del castellà.

Vocabulari de Crevillent (46)

ESTÚPIT

[adj.] 

Estúpid. Persona seca en el tracte, desagradable, arrogant i, potser, cínica.

Exemples: "Eixe tio és un estúpit: li vaig di Bon dia i ni me va mirà a la cara". "Pos me va contestà un estúpit malcarat de molt males maneres"

Nota: Aquestes són les defincions tradicionals d'aquest mot a Crevillent. Per influència d'altres llengues, especialment l'anglés, s'han posat de moda les accepcions cultes que la relacionen amb una persona de curt enteniment o malalta del cap. Vid (DCVB).

Vocabulari de Crevillent (45)

REGATA
[f] 

Cavitat estreta excavada normalment en una paret o sobre pedra per encaixar fustes, fils elèctrics, metal o per servir de guia a una portella, finestra, partidor, vidre, rodes, etc.

Regates per a la llum

Exemples: “Tot el dia vaig està en la picoleta fent regates pa clavà els cables de la llum” “Li vaig fe una regata al marc de la finestra pa posa-li un vidre” “El portal tenia dos regates ben grans pa que passara el carro” “En el marge havia una pedra en una regata”.

Nota: Actualment és paraula gairebé restringida a la construcció, el treball de la pedra i la fusteria.

Vocabulari de Crevillent (44)

NYÀS

Deformació vulgar de jas, forma d'imperatiu equivalent a «pren, agafa això». Nyas, coca!: ho diuen els infants quan peguen una bufetada; també es diu metafòricament quan hi ha algun contratemps (Val.). Es pronuncia vulgarment nyas a Val., Ontinyent, Benissa, Miramar, Bellreguard, Palmera, Monnòver i Menorca. (DCVB)

Exemples: "Nyàs unes pessetes i compra farina de Ca la Paueta". "Nyàs, tin això"... (unes monedes o el que siga). 

Nota: Arcaisme medieval de gran vitalitat en la nostra parla. Procedeix de Jas, forma imperativa del verb haver "hages". Trobem aquest mot a la cancó "Elogi dels diners" que va popularitzar Raimon, extret del Llibre dels bons amonestaments del Pare Anselm Turmeda. 

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.


Conjugació 
Nyàs tu
Nyasga ell
Nyasem mosatros
Nyaseu vosatros
Nyasguen ells

Vocabulari de Crevillent (43)

COFA
[f] 

Còfa tradicional de canya

Cabàs de fibra vegetal o altres materies, més o menys cilíndric, de parets rectes, més alt que ample i amb dues, tres o quatre anses. Tradicionalment a Crevillent s'ha usat al camp, per a carregar i transportar fruits, llenya o herba per al ramat. 

Exemples: "Tinc la còfa plena de teronges acabaetes de collí"

"El Tio Ximo tots es dies portava en el carro una còfa de figues de pala i margall pa que menjaren es conills"

Etimologia: 'Còfa' procedeix de l'àrab kuffa, que vol dir 'cabàs'.

Còfa moderna de plàstic

Vocabulari de Crevillent (42)

PUNXONÂ
[f] 

|| 1. Punxonada: Multitud de punxons (DCVB).
|| 2. Cop donat amb un punxó (DCVB).
|| 3. Injecció. Líquid injectat amb fins medicinals amb una xeringa. 

Exemples: 1: "Quina punxonâ que tenia eixe arissó!". 2: "L'atre dia fent llenya me vaig fé una punxonâ en un espí..." 3. "El dimecres me van pegà una punxonâ pal refreat".