Vocabulari de Crevillent (39)

BORRASCÂ
[f] 

Ventada súbita, accelerada en un dia ventós. Pot anar acompanyada de pluja. 

Exemples: "Hui anava passejant i una borrascâ casi me tira a terra". "Tot el dia ha estat fent aire, borrascaes i plovent". 

Vocabulari de Crevillent (38)

TRAQUEJÀ
[v.]


Trucar, fer soroll a la porta, a la paret, etc. (DCVB).

Exemples: "Traqueja a vore si estan", "Han traquejat, mira a vore qui és". "Esta nit sentia com si tranquejaren la paret".

Nota: Aquesta és una de les paraules que es van perdent per l'avenç de la tecnologia. Abans es traquejava a les portes amb el dit llarg o amb el puny, quan la majoria no tenien timbres. Avui, per influència del dispositu elèctric, majorment diem "toca la porta", tinga o no timbre. 

Vocabulari de Crevillent (37)

GÒMIA

[f]   

Cobejança, desig immoderat  (segons el DCVB)

Nota: estem d'acord amb aquesta definició propera a l'enveja o desig fervent per qualsevol cosa, tot i que "gòmia" a Crevillent te una especial connotació associada al treball i l'estalvi sense mesura. Un gòmia és aquell que treballa ansiosament per tal d'acumular diners. Quan a les fàbriques i obradors algú feia més hores i dies extraordinaris del habituals, els companys solien cridar-li: "Gòmia, Gòmia, vinga fé dinés". També se sentia sovint l'expressió "a la gòmia", i el derivat "Gomiós". 

Exemples: "Eixe és un gòmia, treballa dissabtes i dumenges. Tot alforrà!" "Gòmia, gòmia,a la gòmia, a la gòmia, a l'enveja". "Gomiós, que no pares"

Vocabulari de Crevillent (36)

TORURO
[m.]  

Núvol propi de la tardor i primavera, del tipus cumulonimbus caracteritzat pel seu gran desenvolupament vertical. Normalment porta associades grans quantitats d'aigua i rellamps. 

Exemple: "Xé quins toruros que s'assomen per la serra, esta esprâ plourà a manta".

Nota: Vid al DCVB "Torrurol". La seua etimologia potser estiga relacionada amb "torre"

Vocabulari de Crevillent (35)

BORRUMBÂ
[f]   

|| 1. Pluja forta i súbita produida per una tempesta amb rellamps i trons.
|| 2. Crescuda impetuosa d'una rambla. 
|| 3. Sèrie de penalitats que afligeix insistentment.

Etimologia: Onomatopeia del ressò de l'aigua impetuosa o del sorroll dels trons dels llampecs. 

Borrumbâ d'aigua al Forat

Exemples: 1. "Fotre, quina negró, quina tronaera! Amateix caurà una borrumbâ..." 2. "Per la Rambleta baixava una borrumbâ d'aigua que no havia qui passara". 3. "Eixe xic no alça el cap: quina borrumbâ de hòsties que li està pegant la vida..."

Nota: vegeu al DCVB "barrumbada".

Vocabulari de Crevillent (34)

CATXAP
[m.]  

Conillet de mamella.

Exemple: "Fa unes setmanes me vaig trobà en el camí un catxapet que incà no havia obert es ulls"

Nota: És paraula en desús. Normalment s'utilitza amb forma de diminutiu "catxapet".

A Crevillent hi ha dues partides, aparentment, relacionades amb aquest mot: "El Catxap" i "Els Catxapets". Catxap és un topònim molt antic, és per això que considere que podria fer al·lusió a algun morisc, més que a un animal. 
Sobre "Els Catxapets", pense que en realitat es una corrupció de Catxapers o Catxaperes, que són els caus artificials on habiten els conills. Fa molts anys hi havia en aquesta contrada diversos muntons de pedralla aparellada que havia sigut arreplegada dels bancals. És molt possible que, com a molts altres llocs de planura, aquestes construccions hagueren estat fetes pels camperols per propiciar la cria d'aquests rosegadors.

Vocabulari de Crevillent (33)

DEVÉS
[prep.]  

|| 1. Cap a; en direcció a. || 3. Té valor d'indicació aproximativa (de lloc, temps, quantitat); (DCVB).

En catala normatiu s'ha d'escriure: "Devers"


Exemples: 1. "Mosatros vivíem en una cova de la Perdigonera, entre l'Àngel i la Salut, així devés la Cambreta".
2."Allà en eixa penya, pujant devés aquell cantal, allà està la séquia". 

Nota: La llengua normativa afavoreix l'ús de "cap a", en perjudici de "devers" i "vers", com també es diu en algunes regions. A Crevillent "devés" es paraula més o menys utilitzada, segons barris, famílies i generacions. L'he sentit especialment a les Coves de la Salut i a  l'Àngel, també arredós del Calvari.