El Sahoret el Massa, l'home més alt d'Espanya

Salvador Espinosa Gallardo va ostentar uns quants anys el títol d'home més alt d'Espanya. Va néixer a Crevillent a començaments del segle XX. En els anys vint, amb els pares i les seues germanes se'n va anar a Madrid, a guanyar-se les garrofes com tants altres crevillentins de l'època. Sempre va estar en contacte amb el poble, i venia llargues temporades a veure la família. 

Els seus cosins German i Carme Menargues Gallardo, ens conten alguns detalls de la seua vida:

"Pos mun cosí va naixtre en el poble. Sun pare era el Tio Collut, que era des Espinosa, i sa mare li dien Teresa Gallardo, germana de l'auelo de mosatros, el tio Andreu, que també era alt, però no tant. Es seus pares se'n van anà de jóvens a Madrit. Van posà un quiosco, crec, i venien orxata. 

El Massa, que li dien, era el més alt d'Espanya. En aquella època quirdava molt l'atenció perqué no havien hòmens tan alts. I el Salvaoret era un xicot molt alt, era tan alt que tenia que acatxa-se pa passà per es portes. I estava delicat de salut, i com que era tan alt no trobava faena, no poia treballà. Així que se va buscà coses d'atraccions i comèdies. Ell quan venia al poble parlava castellà, de viure en Madrit i això... però es seues germanes majós parlaven valencià, tota la via van parlà valencià. Pos el Salvaoret fea anunsios i reclams. Se passejava en cartels penjant davant i darrere  anunciant de tot en Madrit. Se posava de figura a la porta de la Casa d'Alba. Anava de comédies i fea de torero còmic i músic. Ans de la guerra, io era un xicon,  ell anava es estius a Pamplona, a això de San Fermin, des toros... Va treballà, crec, en la Banda l'Empastre de Catarroja. Era una banda molt nomenà per uno que li dien Llapissera i l'atre Xarlot, i alguno més. Era la banda més famosa d'Espanya. La guerra es va pillà en Madrit i tota la família se'n va vení fugint al poble. En eixa època van viure per ahí dalt, pe's Molins. Vevies al Sahoret al costat del Marianet i este l'allegava al melic".

Fotos de: http://gatosbizcos.blogspot.com.es/2009/06/la-banda-del-empastre.html

PS. He investigat i no he trobat cap vincle de Salvador Espinosa amb  la banda de l'Empastre. Sí en canvi amb la Banda de la Revoltosa, tal com proven les fotos. Aquesta formació tenia la seua seu a la ciutat de València.

Vocabulari de Crevillent (19)

BARNEJÀ
[v. tr. ]

Mans com barnegen

1. Vulgarisme de "barrejar". Mesclar les cartes. Mesclar (en general); unir coses diverses.

2. Véncer un oponent de forma aclaparadora, especialmente en el joc del futbol. 

Exemples: 1. "Li toca barnejà es cartes a ell". 2. Xé quin partit!: El Gomis s'ha barnejat al defensa; ha fet lo que ha vollgut d'ell" "El Crevillent l'atre dumenge se va barnejà al Rojals: li'n va fé quatre!"

Nota: La 2ª definició potser derivada del fútbol. S'aplica quan un futbolista dribla espectacularment el contrari i el supera. Driblar, d'alguna manera és moure's corporalment com ho fa una carta en les mans d'un jugador.

Messi se barneja a dos defensors

Vocabulari de Crevillent (18)

TAFARRINÂ
[f.]

Caguerada, gran massa d'excrement especialment tova.

En català normatiu s'hauria d'escriure: Tafarrinada

Exemples: "Xè quina pasterâ, quina tafarrinâ que ha fet este xiquet: no li cap més merda en es bolquets!" "Tres dies sinse fé, i ara una tafarrinâ que se n'ix del retrete."

Nota: Crec que "tafarrinâ" te relació amb el mot Tifarada que registra el DCVB. Signifiquen exactament el mateix.
A Crevillent, com arreu, el vocabulari referent a la merda i el sexe és extraordinàriament ric.

Nadal sense tonyetes

Enguany moltes persones es quedaran sense postres, sense aguinaldo, sense estrenes, sense joguets. Com cada any darrerement,  ja estan ací les captes i la vergonyosa beneficiència. 

Els temps de la misèria tornen, o, potser mai no se n'havien anat?  Els valencians tenim fama de festers, de molls. Potser, quelcom en deu d'haver, però també amb to festiu, si voleu, hem denunciat i hem protestat quan calia. Nadal és una època en que les desigualdats es noten més. Ja se sap: amb diners, torrons, i així ha estat sempre. Em venen ara al cap moltes nadales "socials", cançons disconformes, plenes de sarcasme, cantades especialment pels jornalers. allunyades de les angelicals sonsònies de pastorets i pessebres. Eren composicions fetes, com qui diu, amb dues botelles d'aiguardent, ferrets, esquelles, pandereta i pandorga. Especialment recorde “Ai, Pep” en versió de Lluís el Sinfoner.  Des d'un punt de vista musical, em sembla una cançó amb uns sons extraordinaris, profunds, ancestrals, mallorquins, sards, lucans…

Bones festes.

Ai, Pep

Estes festes de Nadal,                                                    

les hem passades molt bé.

Ai, Pep! Ai, Pep!

les hem passades molt bé.

No havem pogut fer tonyetes

perquè no teníem rent.

Ai, Pep! Ai, Pep! 

perquè no teníem rent.

Estes festes de Nadal,

les hem passades molt bé.

Ai, Pep! Ai, Pep!

Per acabar-nos de fotre

ens han pujat el lloguer

Ai Pep, Ai Pep!

Ens han pujat el lloguer.

Estes festes de Nadal,

les hem passades molt bé.

Ai, Pep! Ai, Pep!

les hem passades molt bé.

 Tot s’ho mengen els ricots

a la salut dels pobrets

Ai, Pep! Ai, Pep!

a la salut dels pobrets.

 Estes festes de Nadal,

  les hem passades molt bé.

  Ai, Pep! Ai, Pep!

http://imaginacioalpoder.blogspot.com.es/2012/12/nadales.html

Cucs d'ala i cepets

Cucs d'ala eixint del formigoné

És el migdia del primer diumenge d'hivern. El país té un color més intens que de costum. La terra gila amerada es repinta gràcies a les pluges de la setmana. I quan el sol escalfa més,  d'un formiguer hom pot veure eixir una estesa de formigues alades que s'enlairen en colla. Un espectacle d'ales lluentes! La remor atrau pardals de tota mena, i les gallines del corral. Mon cunyat  Ximo m'explica:

Al pot

Enganxant el cepet

Tot ben cobert i l'enza a la vista

    
 "Câ volta que vec es cucs d'ala, me'n recorde de mun pare. Ell es arreplegava i es alçava en un pot o una botella p'a més avant pa que feren d'enza caçant pardalets. Incà que estiguerem morts, es cucs d'ala eren molt bons p'a caçà i eren molt buscats. En es orellaes des bancals, en roals ahón no havia molta herba mun pare plantava es cepets. Gastava es cucs d'ala p'a cirdà, p'atraure es pardalets: paixarells, cagarneres, verderols, coetes...  Removia una miqueta la terra en una fesseta i fea com una muntanyeta, ahón enterrava el cepet. El disparaó del cepet de ferro se'l fugia i li posava una canyeta, que era més sensible. Nyigava el cepet a un clau que afincava en terra p'a que el pardal no s'escapara, que a voltes caïen merles, que són molt fortes..."

Que no es note res

Les gallines pegant-se una fartà

PS. 23-XII-2013: Amaneix plovent. Mon pare em diu:
"El meu amic el Nèri ha encertat: Va dí que plouria en dos dies i hui ia plou. Hu sabia perquè el dumenge va vore cucs d'ala. D'eixos que posaven pa caçà pardalets. Es cuc d'ala sempre ixen del formigoné ans de ploure"

Vocabulari de Crevillent (17)

DESPERTUGÓ 
[m.]

Despertar sobtat i esglaiat, fruit d'un malson, d'un soroll, o forçat per alguna persona



Exemples: "Estava dormint ni més be, i ma filla me va passà la ma per la cara, i me vaig pegà un despertugó que casi me muic". "Quin ensomi més roin. Tota la nit en espertugons i suant"

Vocabulari de Crevillent (16)

ESCURÇÓ

|| 1. Ofidi vipèrid de l'espècie Vipera Latastei, que té fins a 75 cm. de llargada, té el morro un alçat amb dues protuberàncies còniques.
|| 2.  En sentit figurat es diu d'una persona excessivament curiosa, que sovint observa d'amagat però sense alevosia.

Fer l'escurçó: és espiar, escoltar, escorcollar

Escurçó

Exemples: “Ja estàs fent l'escurçó, darrere de la persiana?” “Esta xiqueta és una escursona, tot hu mira, tot hu escolta...”

Xiquet com fa l'escurçó

Nota: L'escurçó que hom pot trobar a Crevillent és Vipera Latastei, una serp amb una prominent morrera. A hores d'ara, ningú sap el perquè d'aquest adjectiu. La meua tesi és que la gent considerés que un animal amb un morro tan prominent, el fera servir per allò que entenem com “Ficar els nasos”. D'aquí la comparació entre persona tafanera i escurçó.

           

Sobre l'escurçó, vos recomane

http://eugeniguzman.blogspot.com.es/2012/07/fauna-verinosa-escurco-iberic.ht