Vocabulari de Crevillent (41)

REGALLAÓ
[m.]  

Torrentera. Obertura en la terra llarguera, estreta i fonda produida per les aigües pluvials. 

Exemples: "Es camins están plens de regallaós de tan de ploure". "En el Fondo del Calvari ha hi un regallaó que té cap la cama".  


Nota: Els 'regallaós' o regalladors constitueixen les primeres fases de l'erosió quan la coberta vegetal es absent. Nogensmenys hi ha terres procluis al desenvolupavent d'aquestes formacions, algunes esdeven autèntics espectacles geomorfològics, com per exemple els paisatges de La Garganta de Crevillent.

Vocabulari de Crevillent (40)

AMERAT

Derivat del verb AMERAR que vol dir 'Posar en remull una cosa fins que el líquid la penetri' (segons el DCVB). A Crevillent 'Amerat' i 'Amerâ' refereix normalment la terra conradissa quan està completament mullada per la pluja, quan ja no 'li cap més aigua' i es formen tolls. 

Bancals amerats a la partida del Raval

Exemples: "Este matí el Calvari (una plaça o passeig) estava amerat". "Es bancals estan amerats de tanta aigua".

Nota: En moltes feines de Crevillent s'usaven aquests mots. En el cànem, el junc i l'espart  s'acostumava amerà les tiges en els ameraós o basses. També en l'obra se solia dir: "posa a amerà es adrillos", o "amera el algep", o "la calç".

Vocabulari de Crevillent (39)

BORRASCÂ
[f] 

Ventada súbita, accelerada en un dia ventós. Pot anar acompanyada de pluja. 

Exemples: "Hui anava passejant i una borrascâ casi me tira a terra". "Tot el dia ha estat fent aire, borrascaes i plovent". 

Vocabulari de Crevillent (38)

TRAQUEJÀ
[v.]


Trucar, fer soroll a la porta, a la paret, etc. (DCVB).

Exemples: "Traqueja a vore si estan", "Han traquejat, mira a vore qui és". "Esta nit sentia com si tranquejaren la paret".

Nota: Aquesta és una de les paraules que es van perdent per l'avenç de la tecnologia. Abans es traquejava a les portes amb el dit llarg o amb el puny, quan la majoria no tenien timbres. Avui, per influència del dispositu elèctric, majorment diem "toca la porta", tinga o no timbre. 

Vocabulari de Crevillent (37)

GÒMIA

[f]   

Cobejança, desig immoderat  (segons el DCVB)

Nota: estem d'acord amb aquesta definició propera a l'enveja o desig fervent per qualsevol cosa, tot i que "gòmia" a Crevillent te una especial connotació associada al treball i l'estalvi sense mesura. Un gòmia és aquell que treballa ansiosament per tal d'acumular diners. Quan a les fàbriques i obradors algú feia més hores i dies extraordinaris del habituals, els companys solien cridar-li: "Gòmia, Gòmia, vinga fé dinés". També se sentia sovint l'expressió "a la gòmia", i el derivat "Gomiós". 

Exemples: "Eixe és un gòmia, treballa dissabtes i dumenges. Tot alforrà!" "Gòmia, gòmia,a la gòmia, a la gòmia, a l'enveja". "Gomiós, que no pares"

Vocabulari de Crevillent (36)

TORURO
[m.]  

Núvol propi de la tardor i primavera, del tipus cumulonimbus caracteritzat pel seu gran desenvolupament vertical. Normalment porta associades grans quantitats d'aigua i rellamps. 

Exemple: "Xé quins toruros que s'assomen per la serra, esta esprâ plourà a manta".

Nota: Vid al DCVB "Torrurol". La seua etimologia potser estiga relacionada amb "torre"

Vocabulari de Crevillent (35)

BORRUMBÂ
[f]   

|| 1. Pluja forta i súbita produida per una tempesta amb rellamps i trons.
|| 2. Crescuda impetuosa d'una rambla. 
|| 3. Sèrie de penalitats que afligeix insistentment.

Etimologia: Onomatopeia del ressò de l'aigua impetuosa o del sorroll dels trons dels llampecs. 

Borrumbâ d'aigua al Forat

Exemples: 1. "Fotre, quina negró, quina tronaera! Amateix caurà una borrumbâ..." 2. "Per la Rambleta baixava una borrumbâ d'aigua que no havia qui passara". 3. "Eixe xic no alça el cap: quina borrumbâ de hòsties que li està pegant la vida..."

Nota: vegeu al DCVB "barrumbada".